La primera volta de les eleccions municipals celebrada el passat diumenge a tot l'Estat francès ha deixat a Perpinyà un regust amarg. Els resultats parlen per si mateixos. L'extrema dreta del Front National i la dreta extrema de l'UMP han guanyat les eleccions acumulant més del 60 % dels vots emesos. Al darrere, un PS que cau fins a un 12 %, just per sobre de la barrera del 10 % necessària per mantenir-se a la 2a volta;  Clotilde Ripouil, sense etiqueta (centre dreta), ha quedat just per sota del 10 %; i Jean Codognès (Europa ecologia), que amb més del 5 % hauria pogut esperar fusionar-se amb una altra llista. Finalment, 4 partits han obtingut resultats entre l'1  i el 3%.

Uns resultats que han inquietat aquí i a fora, i sobre els quals pensem que cal fer algunes reflexions :

- A nivell estatal, la mediatització portada a l'extrem dels suposats excel·lents resultats del Front National, és sense cap mena de dubte una exageració. Sí, el FN ha millorat els seus resultats, però segueix sent un partit amb resultats que no deixen de ser baixos a les urnes (menys d'un 10 % a tot l'Estat). Aquesta anàlisi de la premsa sorprèn encara més si se compara amb altres partits que han obtingut resultats importants a nivell local i dels quals no s'ha parlat gens.

- Els resultats de Perpinyà no es poden estendre al conjunt de la Catalunya Nord, on a molts pobles se presentaven llistes sense cap etiqueta oficial, o amb l'oposició d'un candidat UMP i un PS. A més, a certes ciutats importants, l'esquerra segueix forta, per exemple a Cabestany amb la reelecció del PCF a la 1a volta.

- Les raons dels resultats obtinguts pel FN són múltiples però totes han portat cap a un mateix punt. A escala estatal, el FN ha endolcit el seu discurs, i s'ha apropiat d'una retòrica antisistema que s'oposa als dos partits majoritaris (UMP i PS), els quals s'han encarregat des de fa temps de consolidar un bipartidisme estanc. A més, a nivell local,  l'aposta del FN ha estat clara : Louis Aliot, número 2 del partit i company sentimental de Marine Le Pen, ha estat el cap de llista en una ciutat empobrida i suposadament preocupada per l'inseguretat que li ha proporcionat un context social favorable. 

Malgrat (o gràcies) al cop mediàtic 48h abans de la 1a volta, en què Aliot feia una relliscada de 1r ordre tractant de «pute» una periodista del diari local L'indépendant, els resultats han estat demolidorament clars.

- Finalment, i centrant-se més en els resultats de l'alcalde UMP, Jean-Marc Pujol, es poden trobar les darreres explicacions a l'augment del FN. Pujol, hereu de la dinastia Alduy, que havia governat la ciutat de pare a fill durant més de 50 anys, encara no ha acabat d'instal·lar el seu propi sistema clientelista. Romain Grau semblava que havia de ser el candidat successor d'Alduy, que s'acaba de retirar de la política, però no ha estat el cas i Pujol ha recuperat el sistema Alduy afegint el seu lobby particular, el de la població  peu-negra i harki.

Amb la retirada del PS i la no fusió de cap de les altres llistes, la segona volta es pot dir que no ens reserva cap sorpresa. Parlant clar, els propers 6 anys, al consell municipal de Perpinyà sols hi haurà regidors UMP i FN. Extrema dreta i dreta extrema. Cap possible oposició. I una figura mediàtica estatal del FN en el quotidià municipal. 

La feina, més que mai, està al carrer, als barris, a les associacions, als col·lectius. Caldrà repensar-se i replantejar-se front a un ajuntament que articularà un discurs, tal i com ho deixen entreveure els seus candidats, de por, inseguretat i clientelisme.